Els espessidors són un nou tipus de material polimèric funcional que s'ha desenvolupat ràpidament en els últims anys. S'utilitzen principalment per augmentar la viscositat o consistència dels productes i es caracteritzen per una dosi reduïda, un efecte espessidor significatiu i una facilitat d'ús. S'utilitzen àmpliament en la indústria farmacèutica, d'impressió i tenyit, cosmètics, additius alimentaris, extracció d'oli, fabricació de paper i indústries de processament de cuir.
Els espessidors industrials es van originar al segle XX. El 1953, Coodrich va introduir al mercat els primers espessidors-espessidors d'àcid poliacrílic- completament sintètics. A la dècada de 1960 es va començar a utilitzar el poliacrilat de sodi a la indústria alimentària a l'estranger. Actualment, el làtex d'àcid poliacrílic tipus W/O, com a espessidor de fase aquosa, s'utilitza àmpliament en pastes d'impressió tèxtil, tintura i acabat i recobriments industrials.
A mitjans-de 1970, el meu país va començar a investigar sobre espessidors sintètics. En els darrers anys, s'han desenvolupat amb èxit diversos espessidors sintètics a nivell nacional, la majoria dels quals són espessidors sintètics aniònics, com ara l'espessidor sintètic KG-201 desenvolupat per la Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina i l'espessidor sintètic PF desenvolupat per l'Institut de Recerca Química de Shenyang. El làtex d'àcid poliacrílic reticulat s'utilitza àmpliament com a espessidor per a recobriments i impressió. Tanmateix, aquest tipus d'espessidor aniònic encara té alguns inconvenients, com ara una resistència als electròlits inferior a la ideal, les propietats tixotròpiques dels pigments i el rendiment del color durant la impressió. A la dècada de 1980 es van desenvolupar espessidors associatius de poliuretà. Actualment, només unes poques empreses de renom internacional com ICI, DuPont, Sun Chemical i KYK produeixen aquest producte i la seva tecnologia de producció està estrictament controlada, donant lloc a preus monopolístics. La investigació sobre espessidors de poliuretà a base d'aigua al meu país va començar relativament tard. En els darrers anys, les empreses nacionals han imitat productes estrangers i han desenvolupat alguns, però els resultats han estat insatisfactoris i els productes no s'han serialitzat, limitant la seva aplicació a productes de gamma baixa.
