Els estudiosos han estudiat les diferències entre la sucralosa i la sacarosa, l'aspartam, la sacarina i l'acesulfam potàssic pel que fa a la dolçor, el regust amarg, l'acid, el volum i la presència o absència d'un regust dolç. Van descobrir que el gust de la sucralosa és més semblant al de la sacarosa, cosa que indica que el seu arribada representa el cim dels edulcorants d'alta-dolça. En algunes aplicacions de producció d'aliments, l'aspartam té un bon gust però es descompone fàcilment i és inestable; el ciclamat i la sacarina tenen alguns problemes de seguretat i són propensos a produir un regust amarg; els-anomenats "sucres proteics" tenen composicions inconsistents, poca seguretat i el seu ús pot provocar fàcilment nivells excessius de sacarina i ciclamat; Els alcohols de sucre tenen una dolçor baixa, uns costos d'ús elevats i el seu efecte endotèrmic de dissolució és més gran que el de la sacarosa. Tot i que produeixen fàcilment una sensació de refredament, el seu sabor difereix de la dolçor madura de la sacarosa. La sucralosa, en canvi, té un gust dolç molt proper a la sacarosa, és altament estable a la calor, l'àcid i l'àlcali, i té una alta seguretat. Els seus principals avantatges inclouen: alta dolçor, de 400 a 800 vegades la de la sacarosa; seguretat i no-toxicitat, sense efectes secundaris en el cos humà i certificat per la FDA dels EUA; baix en calories, apte per a persones que no poden consumir edulcorants nutricionals, com pacients obesos i diabètics.
Tampoc provoca càries i és beneficiós per a la salut dental; bona estabilitat, que permet l'emmagatzematge-a llarg termini, i la seva dolçor no es destrueix durant el processament d'aliments a-alta temperatura; dolçor pura, semblant a la sacarosa, sense el regust amarg ni els sabors-desagradables d'alguns altres edulcorants forts; i preu baix, que costa entre 1/3 i 1/2 el preu de la sacarosa per la mateixa dolçor.
